Una obra delirant que tracta sense pudor sobre el tema del suïcidi

Fa dos anys que la dramaturga valenciana Paula Llorens va escriure L'abraçada dels cucs, però no havia trobat la manera de posar sobre l'escenari un tema tan complex. I és que el que es narra en aquesta tragicomèdia és la història de dues persones que estan decidides a posar fi en les seues vides. En un context on sol a Espanya moren cada dia deu persones per suïcidi, no resulta gens fàcil tractar una problemàtica d'aquesta dimensió. No obstant això, la companyia Cactus Teatre es va decidir a fer front a un tabú que en molts dels casos es dona per la falta de diàleg i la incapacitat d'expressió.

Miquel, un professor de literatura amant de Larra que no suporta al seu alumnat, desperta en la mateixa habitació d'hospital que Clara, una jove que ha oblidat com somriure. Els dos detesten la seua vida i el món en general i, per això, desitgen eixir d'allí per a acabar el que van deixar a mig fer. Però per a poder anar-se, han d'enganyar la doctora i, encara que s'emporten a matar, es necessiten per a aconseguir-ho. Aprendran Clara i Miquel a abraçar-se malgrat sentir-se com a éssers sense extremitats? Aconseguiran la metamorfosi que els permeta emprendre el vol?

L'abraçada dels cucs és una història d'amistat poc corrent, una comèdia que ens compta com els llaços afectius poden sorgir en les situacions més inesperades i absurdes.