Lola Herrera torna a encarnar a Carmen Sotillo, el personatge creat per Miguel Delibes.

Estem al març de 1966. Carmen Sotillo acaba de perdre al seu marit Mario de forma inesperada. Una vegada que les visites i la família s'han retirat, ella sola vela durant l'última nit el cadàver del seu marit i inicia amb ell un monòleg-diàleg en el qual descobrim les seues personalitats i els conflictes del seu matrimoni. 

Amb una forma entretallada, detallista al mínim, reiterativa i plena de tòpics, Carmen Sotillo diu coses, manifesta sentiments i emet judicis que a moltes persones hui els poden semblar increïbles. Però donem fe que aqueix llenguatge existia, que aqueixos judicis s'emetien, que aqueixes "coses" de Carmen estaven en la vida de tots els dies. 

Cinco horas con Mario és, entre moltes altres coses, un document viu d'aquells anys. De les preocupacions econòmiques, religioses, polítiques, sexuals i morals llavors imperants que Delibes, a través del llenguatge del seu protagonista, va deixar retratades amb nitidesa, de manera que la vida espanyola de llavors arriba a palpitar viva en les seues paraules. 

Però, per damunt de tot això, Cinco horas con Mario ens parla dels assumptes eterns de l'ésser humà: de la culpa, de la soledat, de la incomunicació, del sentit de la vida. Com sempre en Delibes partint d'un localisme concret encarna en els seus personatges i en els seus conflictes les realitats més profundes i complexes que condicionen la nostra vida.