Premie Text dramàtic Federico García Lorca de la UGR

Eixir-se de la norma, dels estàndards admesos per aquesta societat, no és fàcil. Vivim envoltats d'etiquetes, des del mateix moment en el qual naixem tenim ja la nostra caixa preparada i qualsevol intent d'eixir d'ací pot arribar a ser traumàtic. Constantment som jutjats per la nostra manera de vestir, de sentir, d'estimar, d'expressar-nos. Ho vivim des de xicotets amb l'assetjament dels nostres companys per qualsevol motiu ja siga l'aparença física, la timidesa, l'ésser bo en els estudis... qualsevol excusa és vàlida per a menysprear i fer el buit a algú. Ser un mateix no és fàcil i és més complicat quan t'ixes completament de la norma.

El 28 de juliol de 1460, en la plaça del Mercat de València es va executar a una persona. Es deia així mateixa Margarida Borrás, encara que el seu nom de naixement era Miguel. El seu delicte: sentir-se dona.

Margarida va ser executada i oblidada durant segles. El seu nom va desaparéixer afonant-se com una gota de sang en la mar, però ressorgeix amb més força que mai per a pertànyer ara a un nou ser, Miguel. Margarida es presenta com un diàleg a través dels temps, un diàleg entre el passat i el present, entre el dolor i l'èxtasi, entre el plor i el somriure.