Marina és una obra lírica espanyola composta per Emilio Arrieta. En principi, va ser una sarsuela en dos actes, amb llibret de Francisco Camprodón, estrenada en el Teatre del Circ de Madrid el 21 de setembre de 1855. A instàncies del tenor Enrico Tamberlick, Arrieta la va transformar en òpera en tres actes, seguint molt estretament el model donizettiano. El llibret de Camprodón va ser reprès per Miguel Ramos Carrión. Se li van afegir tres duos i un rondó final. Es va estrenar en el Teatre Real de Madrid el 16 de març de 1871.

Aquesta especial i cuidada posada en escena naturalista de la principal òpera espanyola, recrea el petit port d'un llogaret mariner a la vora del mediterrani, on la plàstica teatral realça el caràcter de cadascun dels personatges, donant major lirisme a les passions, els sentiments d'amor, anhel, gelosia, desesperació o despit. La platja és el punt de partida de la gran història d'amor dels seus protagonistes: Marina i Jorge, que des de xiquets juguen en la sorra mentre es forja un fort sentiment que guiarà els seus destins...

SINOPSI

Marina trasllada el seu argument a un lloc indeterminat de la costa mediterrània, a un petit llogaret mariner. Marina és el nom de la noia que protagonitza l'obra. L'argument és un ingenu idil·li amorós sense grans complicacions. No hi ha en ell passions sagnants ni desbordades. L'amor net, amor de mar blava i nostre, es passeja per l'escenari com a veu que ressona en els caragols de mar de la platja.

Marina i Jorge es van criar junts; com a germans. Jorge ja és un flamant capità de vaixell, i Marina, una dona. Tots dos s'estimen i tots dos callen el seu amor (una cosa habitual entre autèntics enamorats).

En un dels viatges de Jorge, un calafat de nom Pascual demana a Marina en matrimoni. Pensa Marina que aquesta és l'ocasió de saber si Jorge correspon als seus sentiments i prega a Pascual que sigui precisament al capità a qui sol·liciti la seva mà, ja que ella, per ser òrfena, ho considera la seva única família.

L'arribada de Jorge plena a tots d'alegria, i Pascual demana a aquest la mà de Marina que, naturalment, li és concedida, encara que també, amb el cor adolorit.

Una carta ve a complicar o a arreglar les coses... Alberto, capità mercant, lliurament a Marina una carta del pare, que ella donava per mort feia tant de temps. És una última carta escrita, com a comiat, poc abans de morir.

Pascual, creient que es tracta d'una carta amorosa, es mostra gelós arribant a dubtar de la fidelitat de Marina. I si les coses es comencen a arreglar per als nostres protagonistes, que no podent calar per més temps, esclafeixen a cantar el seu amor. Convenint els dos a coronar-los a la volta del pròxim viatge de de Jorge.