Lorca, Vicenta és una ficció basada en fets reals en la qual tres veus de la dramatúrgia actual convergeixen en una altra per a trencar el silenci, per a posar-la en valor. És una epopeia i la nostra HEROÏNA (sí, així, en majúscules) és un personatge desconegut amb tot per descobrir, amb tot per comptar. Vicenta, la dona que mai riu en les fotos, és el prisma on es reflecteix i es refracta (amb tota la seua intensitat) l'immens cabal de llum que emet Federico. És una dona valenta, capaç, empoderada i avançada al seu temps, una mestra culta, brillant, generosa, i una mare, perseverant, afectuosa, protectora i tenaç.

En aquest viatge acompanyem a Vicenta en el seu periple vivencial i emocional, des de la seua infància i adolescència fins als seus últims dies, quan la memòria es torna fràgil i es trenca, i ho fem ressaltant la transcendència que va tindre perquè Federico arribara a ser qui va ser perquè, no en va, Federico fa camí seguint les petjades que Vicenta va deixar i en les seues paraules ressona el ressò de Vicenta. Tindrem oïdes per a la seua boca?