Un espectacle inspirat en una història real de dues mestres de València

Àfrica Alonso porta esta història, inspirada en fets reals, als escenaris, de la mà de la direcció de Marilia Samper, la música d'Andrea Puig i amb un format únic. La combinació de text i música en una obra que pretén trencar amb el silenci, i reivindicar les vides de les lesbianes com el que són: la memòria històrica del nostre país.

Isabel és una jove professora d'història d'una escola en els anys del franquisme a Espanya i està profundament enamorada de Carmen, la professora de literatura.

Sense voler, però sense poder evitar-ho, naix una història d'amor entre les dos que pareixerà que acaba quan la família de Carmen, d'ideals fortament conservadors, l'obliga a internar-se en un hospital de malalts psiquiàtrics per a curar-se d'este amor que no pot ser i que no està ben vist.

Temps després, Carmen torna a casa amb Isabel, deixant arrere família, hospital i treball, havent d'enfrontar ara a les seqüeles que els electro-shocks que ha estat rebent en l'hospital li han causat. Isabel intentarà ajudar-la a sobreviure fins a les últimes conseqüències.

Aquesta història d'amor que les uneix, en un context de por i opressió, es converteix en una lluita entre el que la societat espera de les dones i la seua voluntat de viure en llibertat i sense complexos.

Descàrrega ací el programa de mà d'Una llum tímida

Que diu el públic i la premsa

"Una luz tímida és un d'eixos regals que a vegades ens trobem en la cartellera. Les dues protagonistes fan un treball encomiable i la partitura, interpretada en directe per una guitarra i un violoncel, és exquisida".

"Una obra musical contundent, sentida i valenta que dona visibilitat a una part del col·lectiu LGTBIQ".

"Que el relat oficial siga just i que no ho expliquen, com sempre, els guanyadors. Fer cultura és això: posar en dubte el sistema imperant."

"Una obra potent i amb una qualitat esplèndida. L'espectador se sent totalment captivat davant una narrativa realista, que no perd el gust artístic i poètic en algunes parts. Hi ha una sensibilitat darrere que traspassa l'escenari i així se sent al pati de butaques".