Teatre en estat pur

Dos tablas y una pasión és el teatre en estat pur. La matèria primera: només passió? I un parell de taules! (i a vegades fins i tot sense taules). La frase se li atribueix a Lope de Vega i també a Cervantes, però qui la va encunyar en realitat? Els dos grans han inundat el teatre d'enginy i de poesia per a qualsevol moment de l'ésser humà al llarg del temps. Tots dos s'inclouen en aquest espectacle al costat d'altres notables que ballen en cercle, com els cossos celestes en el firmament. L'amor és el centre nuclear d'aquesta dansa. Els cossos que ballen, a més de Shakespeare i Lope, són San Juan de la Cruz, Santa Teresa de Jesús, Cervantes, Quevedo, Fray Luis de León, San Francisco de Asís i "la sang d'una rosa"... El tremolor dels seus pètals va impulsar a Rafael Álvarez 'El Brujo' feia aquest espectacle amb la música del violí de Javier Alejano.

Deia Valle Inclán que, quan el vaixell arriba al seu port, els mariners obliden l'ofici de la vela i la navegació. L'amor és el port. Oblidar l'ofici d'una vegada per sempre és una vella aspiració, la meta d'un veritable comediant: no treballar, oblidar l'ofici, només jugar i jugar i dansar entorn d'aquests textos de foc.